ConCiencias_Barcelona sorgeix amb motiu de la trobada ConCiencias por la Humanidad convocada per les bases de suport zapatistes que va tenir lloc al desembre del 2016 a San Cristóbal de las Casas, a l’estat mexicà de Chiapas. Aquest grup recull, des del seu inici, la proposta zapatista de considerar les ciències com una activitat intrínsecament humana i no intrínsecament lligada al capitalisme, el seu reconeixement com a possibles motors de transformació i la demanda de buscar en elles les eines per a continuar resistint i construint autonomia.
Estem convençudes que les ciències no es poden analitzar independentment del seu entorn social. Per contra, són els poders econòmics i polítics de la societat en què vivim els que contribueixen a definir el contingut de la recerca, així com les seves prioritats, els seus mètodes i, sobretot, l’ús dels resultats. Però entenem aquests poders de forma extensa: no només els polítics-poderosos i les seves lleis, la seva policia i els seus exèrcits tenen poder, sinó també qui pensa per nosaltres, qui ens presenta les “coses” tal com són, ja fetes. És a dir, l’elaboració i la possessió de coneixement proporciona poder: qui sap, pot, i pot, entre altres coses, subjugar a qui no sap.
Podem explicar aquests conceptes a través d’una metàfora: si les lleis que governen la caiguda d’una poma no estan afectades pel context polític del voltant, la mà que la llença, els interessos que hi ha al darrere i els caps sobre els quals cau la poma, sí que depenen d’aquest context. L’objectivitat de la ciència, per tant, no només està condicionada pel paradigma teòric i les pràctiques emprades, sinó que també depèn del context econòmic, cultural i social. Podem dir, llavors, que la ciència està situada políticament, és a dir, que no és neutral.
Sabem que les ciències constitueixen un enorme dispositiu de poder que es posa de manifest en les relacions de subordinació entre les instàncies de poder, d’una banda, i els sabers científics de l’altra. La producció de coneixement acadèmic està subjecta a uns mecanismes de poder que, al seu torn, es troben al servei dels interessos del mercat. En aquesta lògica neoliberal, l’obtenció de resultats s’entén com a productivitat científica, la qual genera precarietat laboral i suposa, sovint, una transferència de recursos del sector públic cap al privat. Aquesta precarietat laboral fa que, en múltiples ocasions, les investigadores pateixin trastorns psicològics com a resultat directe d’aquest sistema de producció científica.
A més, des de la perspectiva de gènere, tot i que és cert que dins de les estructures científiques s’intenta acabar amb la bretxa de gènere, la idiosincràsia del sistema actual va en contra d’una transformació profunda de les pràctiques i valors de la comunitat científica, que no deixa d’estar emmarcada en una societat patriarcal. Per això, els científics ens hem de reconèixer, també, com a part del problema. La desigualtat en ciència no ve marcada només per les estructures macroeconòmiques sinó que les estructures patriarcals les implementem en les nostres pràctiques i comportaments diaris. Ser conscients d’aquestes dinàmiques és el primer pas per intentar revertir-les.
En nom de l’excel·lència investigadora, la pressió per publicar i patentar per poder obtenir finançament que permeti continuar amb els projectes d’investigació genera una roda que es retroalimenta i no s’atura. Davant d’aquesta panoràmica, ens plantegem si l’existència d’un coneixement vàlid no hauria de ser suficient per poder deslligar-lo del mercat i com podríem fer recerca sense la precarietat que suposa estar al seu servei.
Avui en dia tenim accés a més coneixement que mai, però la comunitat està trencada, i sense comunitat és impossible lligar la creació de coneixement amb la societat. Per tant, ens sembla que un dels objectius primordials hauria de ser la creació de comunitat i l’educació en el valor i la necessitat del coneixement des de i per a la societat. Per arribar a una societat amb una comunitat forta, que pugui controlar i aprofitar tant la creació com la gestió del coneixement, ens sembla important dur a terme microresistències, desenvolupar i estendre el pensament crític, fomentar la reflexió sobre la situació actual, enfortir les xarxes actuals i crear-ne de noves, intentar despertar consciències tant a les aules com al carrer, i fer-ho sense reproduir jerarquies de poder. Per tot això, podem aprofitar les estructures actuals tenint en compte el seu origen i les seves limitacions, per tal de ser capaços de crear noves estructures autònomes que ens ajudin a complir el nostre objectiu.
Volem aturar la dinàmica científica existent avui en dia, que utilitza la dominació de la natura per treure’n un benefici econòmic a curt termini. Aquest ús de la ciència ha tingut, i segueix tenint, conseqüències desastroses com l’escalfament global, la desertificació, la manca de recursos, etc. Per això, volem desenvolupar, també, una altra manera de relacionar-nos amb la natura, construint una ciència que ajudi a reduir les dominacions en tots els àmbits. Una ciència que ens doni informació fiable i des de diferents punts de vista, que arribi a tothom i contribueixi a una presa de decisions conscient i a una democràcia participativa real.
Per a conèixer en comunitat i ser capaces de transmetre aquest coneixement, cal reinventar el concepte de divulgació. Volem abandonar la idea de transvasament vertical d’informació, la qual es contraposa a la compartició del coneixement de forma horitzontal. Mentre que el primer mètode tendeix a la creació de mites, el segon desenvolupa el pensament crític, ens apodera i ens aporta una altra manera de veure el món. Per això, volem conèixer els límits de les ciències, ja que fora d’ells sabrem que el que ens intentin vendre per científic sigui probablement fals. Ens preguntem: Què són les coses científiques? Què pot saber la ciència? Això és una nova forma d’encarar la transmissió de coneixement científic. No volem un mestre que ens digui “això és el que se sap” perquè creiem que l’important no és el que “se sap”, sinó entendre com s’ha pogut conèixer, quines han estat les eines i les idees que han anat definint coses aquest coneixement. Aquesta forma de divulgació científica, apel·lant al fet que no tot és comprensible per la ciència, definint què és coneixement científic, i com s’hi ha arribat, és més difícil i porta més temps que la mera transmissió de coneixements, però és molt més efectiva.
Per tot això sorgeix ConCiencias_Barcelona, un grup obert de persones actives en els moviments socials que ens trobem quinzenalment des de gener del 2017 per reflexionar i actuar sobre les diverses dimensions que travessen els coneixements científics.
El nostre treball es basa en la reflexió sobre la relació entre el saber i el poder, la qual ens ha dut a debatre sobre dos aspectes fonamentals de «l’ideari científic»: l’objectivitat del coneixement científic i la neutralitat de la seva producció. Al llarg d’aquests mesos hem anat construint el grup en l’àmbit organitzatiu, hem fixat uns objectius comuns amb els corresponents grups de treball i hem començat a tractar conjuntament un aspecte previ que ens sembla imprescindible: desconstruir la nostra idea de ciència per a poder projectar una pràctica futura que trenqui, en tots els eixos possibles, amb el binomi ciència i capitalisme, i que ajudi a vertebrar una comunitat forta i el més horitzontal possible en harmonia amb la natura.
