ConCiencias Barcelona

Com a grup de pensament crític volem abordar la qüestió de les psicopatologies en el món de la investigació. Aquestes afectacions han experimentat un increment en els darrers anys. Per psicopatologia s’entén un trastorn psiquiàtric comú: l’ansietat, la depressió i l’estrès són les més recurrents en el context científic.

Més enllà de constatar-ho de forma qualitativa en els nostres entorns laborals, en els quals molts de nosaltres n’hem patit o encara en patim, s’han fet intents d’evaluar-ho de forma quantitativa. Per exemple, en un estudi publicat a la revista Science (1) (2) es recollia que el 30% dels doctorands de Bèlgica havien patit ansietat i depressió. Tot i ser clarament il·lustratiu i preocupant, segons les nostres consideracions trobem que és un estudi que té en compte un número molt baix d’enquestats. A més a més, s’ha realitzat a Bèlgica, un país on les condicions laborals estan molt més presents a l’agenda política que en el sud d’Europa, per exemple, on solen ser molt pitjor: dificultats d’accés a beca, feines no remunerades, retallades, etc. Les xifres publicades podrien augmentar en Estats com Espanya. Ara bé, també caldria considerar d’altres aspectes que ofereix el sud d’Europa pel que fa a la qualitat de vida.

Continua llegint →

A partir de la lectura dels textos “La fábrica de conocimientos: in/corporación del capitalismo cognitivo en el contexto universitario” de M. Montenegro i J. Pujol, i “Entrevista con Raymundo Sánchez Barraza- A University Without Shoes”, reflexionem sobre els vincles entre la universitat i el capitalisme.

Continua llegint →

Què és?

Les editorials científiques han esdevingut una de les industries més rentables de tots els sectors, essent l’evasió dels costos reals el que fa possible l’ampli benefici. La roda de funcionament d’aquest negoci és la següent:

1. Els investigadors, pagats principalment pels governs, s’encarreguen de la PRODUCCIÓ d’articles científics. Quan disposen del producte, l’ofereixen gratuïtament -o fins i tot pagant taxes de publicació- a les editorials.
2. Tot i que els editors contractats per les revistes decideixen l’encaix dels articles sotmesos, són altres investigadors del mateix camp els que, de manera voluntària, fan el CONTROL DE LA QUALITAT científica (els revisors).
3. Finalment, les institucions científiques compren l’accés a les revistes per tal que els investigadors puguin CONSUMIR el mateix producte que, com a col·lectiu, han creat.

Continua llegint →