(English version, Versión en castellano)
Les dones de ConCiencias Barcelona ens adherim a la vaga de totes: vaga de cures, de consum, educativa i laboral convocada per a demà 8 de Març.
I ens hi adherim:
No només perquè les científiques hem estat sistemàticament invisibilitzades en els relats
hegemònics de la història de la ciència. Sinó perquè la seva recent visibilització segueix el mateix esquema patriarcal productivista, de competitivitat i d’excel·lència que ha fonamentat les institucions acadèmiques i científiques des dels seus inicis, destacant-ne algunes figures individuals i deixant de banda el fet que la producció de coneixement és col·lectiva. Perquè la ciència feta pels homes ha menyspreat i menysprea les formes de coneixement que històricament han estat generades per col·lectius femenins i les ha relegat a la categoria de tècniques i assistents a les ordres del superior masculí: les parteres, les infermeres, les dones sàvies…
No només perquè no tenim models femenins en els quals emmirallar-nos al llarg de la nostra educació. Sinó perquè en els darrers anys, el sistema educatiu, en la mateixa estructura patriarcal i capitalista, descontextualitza l’èxit individual de “les grans dones”, i pressiona a les nenes i noies, reforçant la síndrome de la impostora i la sensació de no ser mai prou bona. Perquè perpetua l’alienació a través d’estàndards ficticis impossibles d’assolir.
No només perquè l’anomenat desenvolupament científico-tècnic és desigual a totes les dones del planeta, sinó perquè la pròpia idea de desenvolupament implica estructures de dominació envers les comunitats no occidentals, i envers la terra, explotant-ne els seus recursos i destruint la vida de la resta d’éssers vius que ens acompanyen.
No només perquè hi ha sostres de vidre, sinó perquè les mateixes dinàmiques diàries a/de les institucions, a tots els nivells, ens recorden constantment l’esforç extra a què estem sotmeses per defensar la nostra posició: les interrupcions sistemàtiques, els mansplaining, els paternalismes, el qüestionament o la negació de les situacions de maltractament/assetjament/…
No només perquè les dones tenim doble jornada laboral, a la feina i a casa, sinó també perquè el sistema patriarcal desplaça les tasques de cures a l’última cosa de la qual s’ha de preocupar qui vulgui considerar-se subjecte actiu de la societat i de la carrera científica. Perquè les nostres mares i àvies, les dones grans, es consideren un obstacle per a la productivitat del nostre dia a dia com a dones emancipades i adequadament engranades en el sistema capitalista, en comptes de parts integrants de les comunitats.
No només perquè ens sentim obligades a triar entre la carrera professional i la maternitat, sinó també perquè hem d’encabir la criança en allò que farà que el nostre currículum quedi “enrere” respecte dels nostres companys homes. Perquè el món científic continua masculinitzat, en tant que les seves estructures continuen reproduint una concepció lineal de la vida, basada en la màxima productivitat, i estan separades de les xarxes de cura i de suport mutu que ens nodreixen i ens mantenen com a éssers humans dins una societat.
No només perquè les dones “som fortes i ho podem fer tot”, sinó per a què no calgui haver-ho de fer tot sempre. Perquè des del col·lectiu ConCiencias Barcelona lluitem per una ciència amb perspectiva de gènere, interseccional, i socialment transformadora, on la dona se senti i sigui lliure de treballar i d’aportar el seu coneixement científic a la societat, lliure de tot entrebanc, falta de reconeixement i de confiança amb els quals el patriarcat ens ha silenciat al llarg de la història fins a dia d’avui.
